El Coltan

El Coltan és un conjunt de minerals en estat sòlid, una combinació de Columbo-Tàntal utilitzat per a la fabricació de enginys electrònics com bateries, condensadors electrolítics, PDA's, video-consoles, satèlits artificials, armament teledirigit, GPS, MP3, MP4, ordinadors portàtils, telefons mòvils, televisors de plasma...

Aquest compost és troba princiaplment a la Republica Democràtica del Congo (80% de les reserves), Australia (10 %), Brasil (5%) i Tailandia (el 5% restant).

El Coltan te un valor estratègic, ja que s'utilitza per a components electrònics avançats com els anteriorments anomenats. Principalment per a la fabricació de condensadors electrolítics de tàntal, que tenen un valor més precís i sobretot una mida molt més reduïda que facilita la miniaturització dels "gatgets" electrónics usats habitualment per la nostra societat en països avançats.

Concretament a la Republica Democràtica del Congo s'ha encrueltit el conflicte bèlic per a controlar els jaciments de Coltan on treballen milers de nens i nenes, esclavitzats per les guerrilles. Aquest conflicte ja s'ha endut més de cinc milions de vides.

L'explotació d'aquest recurs també malmet paratges verges, omplint-los dels residus d'explotació i posa en una situació encara més compromesa a espècies com els goriles...

Haurem de fer un us més responsable dels aparells electrònics?
Els països desenvolupats som en part culpables d'aquesta injusticia?
És parla molt de sostenibilitat, però realment és porta a terme?

Moltes preguntes i molta demagògia...

Altres fonts d'informació:

• http://ca.wikipedia.org/wiki/Coltan
• http://www.elpais.com/articulo/futuro/coltan/mineral/estrategico/elpepusocfut/20070926elpepifut_4/Tes
• http://es.youtube.com/watch?v=NX8C-YSA2tY

Contacte amb el poble San.

Els San, comunament coneguts com a Bosquimans (homes del bosc), és un dels pobles més antics del planeta, i tot i oprimits pel colonialisme, pels interessos econòmics i per l’avarícia de pobles i cultures amb una maquinaria de poder més desenvolupada, esdevenen encara models d’humilitat i equilibri amb el seu entorn.

Ara fa més d’un any en vam conèixer quatre, ens van portar a fer un petit recorregut per la sabana de Gobabis, una petita localitat fronterera entre Botswana i Namíbia, en ple desert del Kalahari. Vam conèixer alguns dels seus secrets, com eines, plantes aromàtiques i verins per les seves fletxes.

Principalment, l’extracció de diamants els ha desplaçat i actualment és mantenen en reserves que només interessen als governs com a atracció turística.

S’han adaptat, però podran resistir gaire temps més? El seu pacifisme els ha dut a aquesta situació precària, però és un poble que emmagatzema la saviesa de milers d’anys i això potser els portarà a sortejar conflictes i viure en equilibri amb el seu entorn quan els diamants, el coure i altres coses que no es poden menjar s’acabin...

Per últim, un respecte a l'home San de la foto, que supera els seixanta anys en una forma física excel·lent, m'imagino que sense colesterol, y una tristor es que tot i caminar uns 40 quilometres diaris de casa a la feina i a l'inrevés, s'ha de guanyar les garrofes amb una granota de mecànic quan s'acaba la feina amb els turistes.

Resistirà el somni de l'home realment sostenible?

Tecnologies sabudes i per saber...

Diuen que els sacerdots del futur seran els qui arreglin màquines secretes, que només ells entendran... potser ja ens estem apropant.

D'això s'en diu tecnocràcia.

Potser la tecnologia ens desborda, perquè va més ràpida que la nostra ment.

Això i moltes coses més, intentarem entendre i xerrar en aquest blog.