Els San, comunament coneguts com a Bosquimans (homes del bosc), és un dels pobles més antics del planeta, i tot i oprimits pel colonialisme, pels interessos econòmics i per l’avarícia de pobles i cultures amb una maquinaria de poder més desenvolupada, esdevenen encara models d’humilitat i equilibri amb el seu entorn.
Ara fa més d’un any en vam conèixer quatre, ens van portar a fer un petit recorregut per la sabana de Gobabis, una petita localitat fronterera entre Botswana i Namíbia, en ple desert del Kalahari. Vam conèixer alguns dels seus secrets, com eines, plantes aromàtiques i verins per les seves fletxes.
Ara fa més d’un any en vam conèixer quatre, ens van portar a fer un petit recorregut per la sabana de Gobabis, una petita localitat fronterera entre Botswana i Namíbia, en ple desert del Kalahari. Vam conèixer alguns dels seus secrets, com eines, plantes aromàtiques i verins per les seves fletxes.
Principalment, l’extracció de diamants els ha desplaçat i actualment és mantenen en reserves que només interessen als governs com a atracció turística.
S’han adaptat, però podran resistir gaire temps més? El seu pacifisme els ha dut a aquesta situació precària, però és un poble que emmagatzema la saviesa de milers d’anys i això potser els portarà a sortejar conflictes i viure en equilibri amb el seu entorn quan els diamants, el coure i altres coses que no es poden menjar s’acabin...
Per últim, un respecte a l'home San de la foto, que supera els seixanta anys en una forma física excel·lent, m'imagino que sense colesterol, y una tristor es que tot i caminar uns 40 quilometres diaris de casa a la feina i a l'inrevés, s'ha de guanyar les garrofes amb una granota de mecànic quan s'acaba la feina amb els turistes.
Resistirà el somni de l'home realment sostenible?
